Es meu güelo va ser d'es de que tinc records, una persona a la que he admirat molt. Un home alt i fort, amb el cabell blanc i un front ben entrat, la pell un poc roja, mans amples, costums arrelades, bona persona i seriós, com jo mateix. Es güelo venia al camp de casa a treballar, ja que el camp de casa seva és petit i no s'hi pot sembrar massa. Allà, a casa seva, hi sembrava tomates, alls i cebes i al camp de casa pèsols, faves, xíndries, melons... I s'encarregava de tenir les vinyes preparades per a quan tocava recollir el raïm. A més també sembrava civada al camp de dalt on cada estiu hi venia una màquina que recollia la civada i la dipositava a la plaça de la cisterna on la guardàvem en sacs per a alimentar els animals de casa i guardàvem la palla.
Sempre seguia a n'es meu güelo, passava els dies que no hi havia escola amb ell, mentre era al camp de casa i potser després me n'anava a casa dels güelos a dormir. M'ho passava genial, amb ells jugava a cartes, passejava,hi parlava i sopava molt bé, ja que... bé, ja se sap que els güelos saben cuinar molt bé, i sempre em feien allò que m'agradava, i jo bé que m'atipava. A l'estiu treiem unes cadires al porxo i preníem la fresca, a vegades venia algun veí a xerrar amb els meus güelos, pareix mentida, però era com estar a un altre món, a casa les coses canviaven, els meus pares no solien jugar amb mi, ni fèiem coses junts, en canvi els güelos sempre estaven disposats a fer coses on hi pogués participar.
Es güelo passava les tardes d'hivern amb la meva germana i jo quan la meva mare havia de treballar, sortíem a passejar al bosc de davora casa, on temps ençà hi havia una granja hípica i sempre podíem veure els cavalls, i al bosc sempre trobàvem què fer per a passar les tardes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada