Recordo que solia deixar la moto davant el restaurant "Chacala" on hi havia dibuixada aquella paella al cartell del restaurant, que ignoro si encara hi és... No hi havia tanta gent, es podria dir que menys de la meitat de la gent que hi ha ara en aquesta platja els mesos de Juliol i Agost. Baixàvem unes escales amb llars graons, creuàvem la platja i arribàvem fins al costat on hi ha aquell camí que puja fins a les penyes, ara hi ha un xiringuito a mig camí (no recordo si hi era en aquell temps), i deixàvem les coses dalt una roca d'aquelles vermelloses. Nedàvem d'un costat a l'altre mentre parlàvem d'això i d'allò, també li ensenyava a n'es güelo els meus progressos en les classes natació... A vegades xipollejava amb les cames i això no li agradava massa, ja que l'esquitava. Per aquell temps, hi havia a la platja estels de mar, ja que encara no hi havia tanta gent, ni tan mala costum d'agafar-les i emportar-se-les. Després del bany anàvem fins a la tovallola, ens eixugàvem i agafàvem el mateix camí de l'anada, abans de tornar a la moto, però, passàvem pel ja comentat, Chacala, ens assèiem a una taula d'aquelles que hi havia a la terrassa, des de la qual es veu perfectament la platja i els boscos que hi ha als costats i preníem un gelat, es güelo sempre escollia una terrina de gelat de xocolata i vainilla, jo, per imitació d'aquella persona que venerava i estimava tant, la majoria dels cops també, tot i que, a vegades demanava un "frigopie" o un "twister". Si no era al Chacala, anàvem a la llibrería de l'Hotel Cala Saona on, a part de llibres, diaris, revistes i souvenirs, venien gelats. I després d'això, ja si que em deixava a casa i ell se n'anava a la seva, si no havia de fer res pel camp o preparar alguna cosa per a fer després, per la tarda.
